Petites reflexions a peu de carrer (a peu de Bar)

El senyor Mas quasi va aconseguir que la franja entre 35-45 anys dels fills d’immigrants dels 60’s-70’s canviesin el vot cap a CiU, cap a vosté; peró l’acceleració per part de la societat catalana sobre la creació d’un nou estat europeu, li ha fet canviar el ritme.
Sembla complicat tot plegat mantenir aquestes adecions a la causa d’un estat propi; peró, per si serveix d’alguna cosa:
El camí A “sobre la implantació del pacte fiscal”, he pogut constatar que ja estava arrelat en aquesta franja important de catalans. No que hagui fet cap enquesta però a Peu de carrer, a les barres dels Bars a les 6:45 AM, que es quan pots topar amb aquesta franja, Rajoy i el seu Govern els ha decebut i avergonyit que ni tan sols acceptes el repte de parlar-ne i discutir el Pacte Fiscal.
Es curiós remarcar que son converses com de rerabotiga, en veu baixa, entre persones que han fet un canvi prou important sobre el fet de ser Català i estar a Catalunya.
El cami B “Sobre la Independencia o Sobirania” encara és un territori dens i complexa. Heu d’entendre que l’extra-radi barceloní; que per cert és l’única àrea de Catalunya on conviu més clarament el conflicte identitari; és l’únic territori amb una densitat de 1 mil.lió i mig de catalans (pam més pam menys) on PPC i PSC poden (de C’s millor no parlar-ne) recullir adeptes a les seves causes. Aquesta es una observació feta desde Badalona on crec ensumar canvis.

Anuncis